Plan B

Fins fa poc només uns quants canals de televisió es barallaven per quin número de programa havien de tenir al nostre comandament i es sabia d’on venien les famílies per qui s’havia guanyat el seu tercer lloc. Després vàrem ser testimonis del patètic intent de Localia per que l’emmagatzeméssim uns sis llocs més abaix d’on normalment era. Ara, amb la “fantàstica” TDT, àlies “viva el refrito”, tothom ens diu com hem d’ordenar els canals, com si per tenir-los desats entre el nou primers llocs  anéssim a veure més sovint sèries que els hi varen regalar amb els cereals.

Ovejaman

L’ajuntament va decidir tancar l’accés en cotxe a ca meva per dificultar la compra de drogues i de favors sexuals a la gent que ronda per la meva zona. Així que els ionquis es sentiren molt més segurs i les prostitutes s’acostaren a una zona més transitada. Quan el consistori es va entema, es tallà l’accés des de les Avingudes i les treballadores sexuals anaren cap a aquesta via. Ara tallen un carril de cada banda per a que els cotxes no s’aturin a les voreres, així que ho fan enmig del carrer. I jo em deman: fins a on arribaran? Tallaran l’accés a tota la ciutat? No se’ls hi acut una altra mesura? Podrien posar una barrera que s’obrís amb la targeta ciutadana i donar-li un ús addicional dels moltíssims que té.

Ovejaman

No sé si estaré preparada para el shock físico-mental que supondrá, para mí, verte constantemente en la televisión. El telediario, Gente, el Tomate (¿aún lo hacen?) por eso de que la última vez fuiste genial, que trasmitiste todo el sentimiento que en cada momento se te exigía  y que, bajo esa pinta de facilota y vulgar, dejaste el pabellón alto. Te den o no el premio, a nosotros ya nos ha tocado el gordo con verte todos los días, ¡Ole, mi Pene!

¡¡Vaya por Dios!!  Con el fútbol hemos ido a topar.  He de reconocer que ver jugar a once tiarrones tras una pelota casi en gallumbos (¿o gayumbos-?), poniéndole imaginación, puede ser hasta gratificante. Pero cada día, llega a ser cansino. Ya no sabes qué hacer cuando tu novio te poner cara de cordero degollado pidiéndote  poner el partido. Y, al final, claudicas.
Y, ahí estás, durante el primer tiempo aguantando estoicamento, pero el segundo,  el segundo, uff,  eso es inaguantable. Que si un bostezo por aquí, otro por allí. Y la cara de cordero de tu novio cambia a lobo feroz y mirándote con una gran pregunta en su rostro ¿Cómo es posible que se aburra?

Un agafa ara un DVD nou de trinques amb aquella il·lusió del principi, de la d’abans, de quan volien convèncer-nos de que canviéssim de format. Aquella època del “en molts idiomes, molts d’extres, continguts, etc. Un, obre la capsa, fica el DVD i: un parell d’idiomes (amb sort) i “Otros títulos”. Per favor! Què passa? Que ara posen les entrevistes als BlueRays? Escoltin, que “filmografías selectas” no és un contingut addicional. Tornaré al VHS que ara valen un euro.